Quan de temps ha passat d'aquella noieta de 20 anys que feia pràctiques a Bordils...tres anys després hi torno i és com tornar a casa, gran rebuda i molts de records, sort de la meva Dolors, qui m'ho ha ensenyat tot en aquest món de l'educació.
GRAN REPTE i un llistó molt alt. Hi ha moltes esperances dipositades en mi i jo tinc por de no estar a l'altura, Bordils és la millor escola que conec i és un gran repte, però que prenc amb il·lusió i moltes, moltes ganes.
Un p3 amb 21 alumnes, dos bessons, alguns romanessos, d'altres del país... però segur que tots maquíssims, quines ganes tinc de veure'ls el dia 15 (crits, plors, anyorança...).
ara a muntar l'aula, que ja és prou feina, però em tranquilitza saber que la majoria de coses les faré amb ells, així si que és divertit: quan es fan la seva foto, escrivim el nom, classifiquem els jocs, posem normes...QUINES GANES.
espero que a final de curs la meva classe fagi tant de goig com aquesta:
(classe de P5 de Bordils, fa 3 anys, llàstima que a la foto no es puguin apreciar bé els racons...)per cert a l'escola farem un bloc cada classe, ja us l'ensenyaré
3 comentaris:
Gràcies, reina per felicitar-me!!!!
El dia molt bé, ja he conegut alguns dels meus nens i molt monos... ja em queia la baba...
Ja estàs preparada pel dia 15? Ja ho tens tot a punt??
Jo encara molts matins m'ho he de pensar dos cops i no tirar cap a Mata... nena! que el cotxe se m'hi va, com se'ls troba a faltar, tinc una anyorança taaaaaaaaaaan graaaaaaaaaaaaaan...
Sort que ja tenim en Papito aqui a tocar i ens tornarem a veure les cares!!!!
Un petonàs!!
PD: Records a l'Arcen... i cuideu-me-la molt que val un imperi gros!
MOLTA SORT I BON INICI DE CURS NENA!!
Nena nenaaaaaaa!!
Com ha nat el primer dia a bordils?? i el p3??
va vaa.. crònica explicant les primeres sensacions amb els peus infantil ;)
Fins el saturdeinait!!
Publica un comentari a l'entrada